Filtre TeX


Traducció catalana del Glossari de termes del filtre TeX que originàriament es publicà en anglès.

A més de la traducció de l'original s'ha fet una adaptació, actualització i ampliació.

Es pot descarregar per importar-lo a qualsevol Moodle des d'aquí.
Navegueu pel glossari utilitzant aquest índex

Especial | A | B | C | Ç | D | E | F | G | H | I | J | K | L | M | N | O | P | Q | R | S | T | U | V | W | X | Y | Z | TOTES

Pàgina:  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  ...  12  (Següent)
  TOTES

\

\_ (on _ és un espai en blanc)

  • Moltes vegades els caràcters d'una fórmula queden massa enganxats i volem separar-los per espais. L'espai en blanc no és llegit pel fuiltre TeX i, per tant, no serveix. Hem d'usar altres macros.
  • Sintaxi: $$$\ $$$ dóna com a resultat un espai en blanc ordinari que s'usa després del punt i que no denota el final d'una frase.
  • Després d'un comandament sense paràmetres val més utilitzar, en lloc de \_,  el comandament de la tilde, \~ per estalviar problemes amb el navegador.

\,

  • \, Insereix en una fórmula l'espai predefinit méspetit .
  • És equivalent a: \hspace{2}, és a dir,insereix un espai horitzontal de 2 píxels.
  • Exemple 1: $$$a\,b$$$ dóna com a resultat $$a\,b$$
  • Exemple 2: $$$a~\hspace{2}~b$$$ també dóna com a resultat $$a~\hspace{2}~b$$

\;

  • \; insereix el tercer espai predefinit més petit una fórmula.
  • És equivalent a \hspace{6}, és a dir, insereix un espai horitzontal de 6píxels.
  • Exemple 1: $$$a\;b$$$ dóna com a resultat $$a\;b$$
  • Exemple 2: $$$a~\hspace{6}~b$$$ també dóna com a resultat $$a~\hspace{6}~b$$

\:

  • \:  insereix el segon espai predefinit més petit una fórmula.
  • És equivalent a: \hspace{4}, és a dir,insereix un espai horitzontal de 4 píxels.
  • Exemple 1: $$$a\:b$$$ dóna com a resultat $$a\:b$$
  • Exemple 2$$$a~\hspace{4}~b$$$ també dóna com a resultat $$a~\hspace{4}~b$$

\/ (contrabarra barra)

  • \/ (contrabarra barra) evita la formació de lligams en fórmules.
  • Exemple: $$$V\/A$$$ dóna com a resultat $$V\/A$$, mentre que si no hi posem la contrabarra i la barra, $$$VA$$$, obtindrem   $$VA$$.

\~

  • Per evitar problemes als navegadors amb els espais en blanc és aconsellable usar la ~ (tilde: Alt+126 o AltGr+4) com espai en blanc allà on aquests són obligatorios, per exemple, després dels comandaments.
  • Exemple 1: $$$\frac~xy$$$ dóna com a resultat $$\frac~xy$$
  • Exemple 2: $$$\sqrt~n$$$ dóna com a resultat $$\sqrt~n$$

\hspace{n}

  • \hspace{n} insereix un espai d'n píxels.
  • Exemple 1: $$$f(x)\hspace{6}=\hspace{6}0$$$ dóna com a resultat $$f(x)\hspace{6}=\hspace{6}0$$
  • Es pot canviar la mesura si el fem precedir per \unitlength{m} on, per defecte, m = 1px.
  • Exemple 2: $$$\unitlength{20}a\hspace{2}b$$$ dóna com a resultat $$\unitlength{20}a\hspace{2}b$$ , és a dir, un espai de 20x2=40px

\Large (L majúscula)

  • Tot allò que va darrera el comandament  \Large es mostrarà en la segona mida més gran de lletra fins que el sistema no trobi un altre comandament que li faci canviar de mida.
  • Nota: Aquest comandament distingeix entre majúscules i minúscules, de manera que \large, \Large and \LARGE són mides de lletra diferents.
  • Exemple: $$$\Large~3x$$$ dóna com a resultat $$\Large~3x$$

\LARGE (totes les lletres majúscules)

  • Tot allò que va darrera el comandament  \LARGE es mostrarà en la mida més gran de lletra fins que el sistema no trobi un altre comandament que li faci canviar de mida.
  • Nota: Aquest comandament distingeix entre majúscules i minúscules, de manera que \large, \Large and \LARGE són mides de lletra diferents.
  • Exemple: $$$\LARGE~3x$$$ dóna com a resultat $$\LARGE~3x$$

\large (totes les lletres minúscules)

  • Tot allò que va darrera el comandament  \LARGE es mostrarà en la mida gran de lletra fins que el sistema no trobi un altre comandament que li faci canviar de mida.
  • Nota: Aquest comandament distingeix entre majúscules i minúscules, de manera que \large, \Large and \LARGE són mides de lletra diferents.
  • Exemple: $$$\large~3x$$$ dóna com a resultat $$\large~3x$$

\normalsize

  • Tot allò que va darrera el comandament  \normalsize es mostrarà en la mida normal de lletra fins que el sistema no trobi un altre comandament que li faci canviar de mida.
  • \normalsize és la mida de lletra per defecte, és a dir, la mida automàtica escollida si no s'escriu un comandament de mida de lletra.
  • Exemple: $$$\normalsize~3x$$$ dóna com a resultat $$\normalsize~3x$$

\qquad

  • \qquad insereix un doble espai de la mida del tipus de lletra que s'utilitzi.
  • Exemple: $$$a\qquad~b$$$ dóna com a resultat $$a\qquad~b$$

\quad

  • \quad insereix un espai de la mida del tipus de lletra que s'utilitzi.
  • Exemple: $$$a\quad~b$$$ dóna com a resultat $$a\quad~b$$

\small

  • Tot allò que va darrera el comandament  \small es mostrarà en la mida petita de lletra fins que el sistema no trobi un altre comandament que li faci canviar de mida.
  • Exemple: $$$\small~3x$$$ dóna com a resultat $$\small~3x$$

\tiny

  • Tot allò que va darrera el comandament  \tiny es mostrarà en la mida més petita de lletra fins que el sistema no trobi un altre comandament que li faci canviar de mida.
  • Exemple: $$$\tiny~3x$$$ dóna com a resultat $$\tiny~3x$$

A

Activar el filtreTeX

  • L'existència de dos símbols $  envoltant una expressió científica vàlida posa en marxa el filtre TeX per generar i inserir una fòrmula en una imatge en format gif.
  • Exemple: escriure $$$a^2$$$ produeix aquest resultat $$a^2$$

alfa

$$$\alpha$$$ dóna com a resultat $$\alpha$$

Exemple: l'acceleració angular $$\alpha$$ és l'increment de la velocitat angular $$\omega$$ en relació a l'increment de temps:

$$$\alpha~=~\frac{d\omega}{dt}$$$ dóna com a resultat: $$\alpha~=~\frac{d\omega}{dt}$$

angle

Sintaxi: per representar un angle utilitzem el comandament \hat per a un sol caràcter o \widehat per a més d'un:

Exemple 1: $$$\hat A$$$ dóna com a resultat $$\hat A$$.

Exemple 2: $$$\widehat{ABC}$$$ dóna com a resultat $$\widehat{ABC}$$

arrel quadrada

  • Sintaxi: $$$\sqrt{a}$$$ o $$$\sqrt~a$$$  dóna com a resultat $$\sqrt~a$$
  • Cal usar les claus { } per arguments amb més d'un caràcter:
Exemple: $$$\sqrt{x+y}$$$ dóna com a resultat $$\sqrt{x+y}$$

arrels

  • Sintaxi: \sqrt[n]{argument} o simplement \sqrt{argument} per l'arrel quadrada \sqrt[2]{argument}
Exemple 1: $$$\sqrt[3]{8}$$$ dóna com a resultat

$$\sqrt[3]{8}$$

Exemple 2: $$$\sqrt{-1}$$$ dóna com a resultat

$$\sqrt{-1}$$

  • És possible combinar arrels i fraccions i niar arrels:
Exemple 1: $$$\sqrt[n]{\frac{x^n-y^n}{1+u^{2n}}}$$$ dóna com a resultat

$$\sqrt[n]{\frac{x^n-y^n}{1+u^{2n}}}$$

Exemple 2: $$$\sqrt[3]{-q+\sqrt{q^2+p^3}}$$$ dóna com a resultat

$$\sqrt[3]{-q+\sqrt{q^2+p^3}}$$


avui

El comandament \today dóna com a resultat la data d'avui: $$\today$$.

Amb l'opció [2] dóna la data completa: $$$\today[2]$$$ dóna com a resultat $$\today[2]$$.

Amb l'opció [3] dóna només l'hora del sistema: $$$\today[3]$$$ dóna com a resultat $$\today[3]$$.


B

beta

$$$\beta$$$ dóna com a  resultat $$\beta$$

Exemple: l'emissió $$\beta$$ o emissió d'un electró $$\beta^-$$ per part d'un radioisòtop:

$$$^{\tiny137}_{\tiny55}Cs~\longrightarrow\ ^{\tiny137}_{\tiny56}Ba~+~\beta^-~+\bar\nu_\epsilon$$$ dóna com a resultat: $$^{\tiny137}_{\tiny55}Cs~\longrightarrow\ ^{\tiny137}_{\tiny56}Ba~+~\beta^-~+\bar\nu_\epsilon$$


C

calendari

El comandament \calendar dóna com a resultat el calendari del mes i any en curs:

$$\calendar$$

claudàtor

  • Sintaxi: \left[...\right]
  • Exemple: $$$\left[a,b\right]$$$ dóna com a resultat $$\left[a,b\right]$$

claus

  • Sintaxi: \left{...\right}
  • Exemple: $$$M=\left{a, b, c\right}$$$ dóna com a resultat

$$M=\left{a, b, c\right}$$


color

MimeTeX permet escriure fórmules en els colors bàsics:
  • Exemple 1: per defecte $$$Mn^{++}$$$ dóna com a resultat $$Mn^{++}$$

  • Exemple 2: vermell: $$$\red Mn^{++}$$$ dóna com a resultat $$\red Mn^{++}$$

  • Exemple 3: blau: $$$\blue Mn^{++}$$$ dóna com a resultat $$\blue Mn^{++}$$

  • Exemple 4: verd-llima (#00FF00) $$$\green Mn^{++}$$$ dóna com a resultat $$\green Mn^{++}$$

  • Exemple 5: color invertit: $$$\reverse\opaque Mn^{++}$$$ dóna com a resultat $$\reverse\opaque Mn^{++}$$

conjunts (operacions)

operació
expressió
resultat
unió
$$$A\ \cup\ B$$$
$$A\ \cup\ B$$
intersecció
$$$A\ \cap\ B$$$ $$A\ \cap\ B$$
inclusió
$$$A\ \subset\ B$$$ $$A\ \subset\ B$$
inclusió $$$A\ \supset\ B$$$ $$A\ \supset\ B$$
pertanyença
$$$a\ \in\ A$$$
$$a\ \in\ A$$
complementari
$$$\overline~A$$$
$$\overline~A$$
conjunt buit
$$$\emptyset$$$
$$\emptyset$$

constants

  • Les constants es mostren amb tipus de lletra normal,  no-itálica.
  • Les variables es mostren  en itálica.
  • Exemple: $$$f(x)=3a+x$$$ dóna com a resultat

$$f(x)=3a+x$$


coproducte

  • Sintaxi general per als símbols amb límits superior i inferior:

\NomdelSímbol_{ExpresióInferior}^{ExpresióSuperior}

  • En general, hi ha dues maneras para afegir aquestes expresiones superior i  inferior:centrado a sota i a sobre del símbol, o com a  subíndex i superíndex. En el primer cas, el nom del símbol és precedit per la paraula "big" i, en el segon cas, no hi ha prefix.
  • Nota: mimeTeX actualment mostra solament el comandament  \bigcoprod.
  • Sintaxi per al símbol del coproducte:

$$$\bigcoprod_{i=k}^{n}$$$ dóna com a resultat

$$\bigcoprod_{i=k}^{n}$$

  • Es poden usar els comandaments de mida de tipus de lletra per a millorar la presentació:

$$$\LARGE\bigcoprod_{\small{i=k}}^{\small~n}$$$ dóna com a resultat

$$\LARGE\bigcoprod_{\small{i=k}}^{\small~n}$$


Creació de figures

El filtre TeX permet que, a partir d'una fórmula, s'obtingui el dibuix d'un esquema, figura, etc.
  • Exemple: a partir d'aquesta fórmula:
 $$$\frac{Problema}{Resolt}=~\unitlength{.6}~\picture(100){~~(50,50){\circle(99)}~ ~(20,55;50,0;2){+1$\hat\bullet}~~(50,40){\bullet}~~(50,35){\circle(50,25;34)}~ ~(50,35){\circle(50,45;34)}}$$$
obtenim aquest dibuix:

$$\frac{Problema}{Resolt}=~\unitlength{.6}~\picture(100){~~(50,50){\circle(99)}~ ~(20,55;50,0;2){+1$\hat\bullet}~~(50,40){\bullet}~~(50,35){\circle(50,25;34)}~ ~(50,35){\circle(50,45;34)}}$$

+info sobre creació d'imatges amb TeX: PSTricks

D

delimitadors (resum)

Delimitadors (parèntesis, claudàtors, claus, ...)
Comandament Exemple Resultat

\left(... \right)

$$$2\left(a+b\right)$$$ $$2~\left(a+b\right)$$
\left[... \right] $$$\left[a^2+b^2~\right]$$$ $$\left[a^2+b^2~\right]$$
\left{... \right} $$$\left{x^2, x^3, x^4,... \right}$$$ $$\left{x^2, x^3, x^4,... \right}$$
\left\langle... \right\rangle $$$\left\langle a,b~\right\rangle$$$ $$\left\langle a,b~\right\rangle$$
\left| ... \right| $$$\det\left|\array{a&b\c&d}\right| $$$ $$\det\left|\array{a&b\c&d}\right| $$
\left\| ... \right\| $$$\left\|f~\right\|$$$ $$\left\|f~\right\|$$

\left{ ... \right.

(fixeu-vos en el punt final!)

$$$f(x)=\left{{x^2, \rm~si x>-1\atop~0, \rm~altrament}\right.$$$

(\rm canvia a l'estil amb serif)

$$f(x)=\left{{x^2, \rm~si x>-1\atop~0, \rm~altrament}\right.$$

\left.{ ... \right\}

(fixeu-vos en el punt!)

$$$\left.{{\rm~term1\atop\rm~term2}\right}=y$$$ $$\left.{{\rm~term1\atop \rm~term2}\right}=y$$



Nota: La mida dels delimitadors s'ajusta automàticament.


Delta (majúscula)

$$$\Delta$$$ dóna com a resultat $$\Delta$$

Exemple: $$\Delta$$ pot expressar un increment, com en el cas de la definició de derivada:

$$$\large f^\prime(x)\ = \lim_{\Delta x\to0}\frac{f(x+\Delta x)-f(x)}{\Delta x}$$$ dóna com a resultat:
$$\large f^\prime(x)\ = \lim_{\Delta x\to0}\frac{f(x+\Delta x)-f(x)}{\Delta x}$$

delta (minúscula)

$$$\delta$$$ dóna com a resultat $$\delta $$

determinant

Recomanació: utilitzeu l'entorn array per aconseguir que se centrin les dades

Sintaxi: \begin{array} {cc}
                fila 1\\
                fila 2\\
                fila n\\
            \end{array}

Exemple:


expressió
resultat
\Large\left[\begin{array}{cc}
a_{\small1,1}&a_{\small1,2}\\a_{\small2,1}&a_{\small2,2}
\end{array}\right]  
$$\left[\begin{array}{cc}a_{\small1,1}&a_{\small1,2}\\a_{\small2,1}&a_{\small2,2}\end{array}\right]  $$
\Large\left[\begin{array}{cc}
1&0\\2&-1\\0&-2\\-1&0
\end{array}\right] 
$$\Large\left[\begin{array}{cc}1&0\\2&-1\\0&-2\\-1&0\end{array}\right] $$

Diferent (no igual)

$$$x\neq~y$$$ dóna com a resultat

$$x\neq~y$$

Nota: \neg produeix una negació lógica , és a dir $$$\neg~A$$$dóna com a resultat

$$\neg~A$$


divisió

$$$x\div~y$$$ dóna com a resultat $$x\div~y$$

Doble línia vertical (Símbol de Norma)

  • Sintaxi: \left\|...\right\|
  • Exemple: $$$\left\|af\right\| = \left|a\right|\left\|f\right\|$$$ dóna com a resultat $$\left\|af\right\| = \left|a\right|\left\|f\right\|$$

dseta (lletra grega minúscula)

$$$\zeta$$$ dóna com a resultat $$\zeta$$

Exemple: la funció zeta de Riemann:

$$$\zeta(s)=\bigsum_{n=1}^{\infty}\Large\frac{1}{n^s}$$$ dóna com a resultat: $$\zeta(s)=\bigsum_{n=1}^{\infty}\Large\frac{1}{n^s}$$


E

entrada

ss

È

èpsilon (minúscula)

$$$\epsilon$$$ dóna com a resultat $$\epsilon$$

E

Equació química

Recomanació: utilitzeu els diferents tipus de fletxes:

comandament
resultat
$$$\leftarrow$$$
$$\leftarrow$$
$$$\rightarrow$$$
$$\rightarrow$$
$$$\leftrightarrow$$$
$$\leftrightarrow$$
$$$\longleftarrow$$$ $$\longleftarrow$$
$$$\longrightarrow$$$ $$\longrightarrow$$
$$$\longleftrightarrow$$$ $$\longleftrightarrow$$
$$$\rightleftharpoons$$$
$$\rightleftharpoons$$

 Es pot posar una anotació a sobre o a sota de la fletxa amb \overset{fletxa }{ text} o \underset{ fletxa}{text}

Exemple 1:
$$$2K_{(s)}\ +\ 2{H_2O}_{(l)}\ \overset{\text{n\ H_2O}}{\longrightarrow}\ 2KOH_{(aq)}\ +\ H_{2(g)}$$$

dóna com a resultat

$$2K_{(s)}\ +\ 2{H_2O}_{(l)}\ \overset{\text{n\ H_2O}}{\longrightarrow}\ 2KOH_{(aq)}\ +\ H_{2(g)}$$

Exemple 2:
$$$I_{2(\text s)}\ +\ H_{2(\text g)}\ \rightleftharpoons\ 2HI_{(\text g)}$$$

dóna com a resultat

$$I_{2(\text s)}\ +\ H_{2(\text g)}\ \rightleftharpoons\ 2HI_{(\text g)}$$


Equació química redox

Recomanació: feu servir l'entorn eqnarray per fer que les equacions se centrin respecte la fletxa.

Sintaxi:
\begin{eqnarray}
equació 1 amb &\rightarrow&\\
equació 2 amb &\rightarrow&\\
\hline
equació 3 amb &\rightarrow&
\end{eqnarray}

Exemple:
$$$\begin{eqnarray}
MnO_{4}^{\small -}\ +\ 8 H^+\ +\5e &\rightarrow& Mn^{\small 2+}+\ 4\ H_2 O\\
5 Fe^{\small 2+} &\rightarrow& 5 Fe^{\small 3+}\ +\5e \\
\hline\\
MnO_{4}^{\small -}\ +5 Fe_{(aq)}^{\small 2+} +\ 8 H_{(aq)}^+ &\rightarrow& Mn_{(aq)}^{\small 2+}+ 5 Fe_{(aq)}^{\small 3+} +\ 4\ {H_2 O}_{(l)}
\end{eqnarray}$$$

dóna com a resultat:

$$\begin{eqnarray}
MnO_{4}^{\small -}\ +\ 8 H^+\ +\5e &\rightarrow& Mn^{\small 2+}+\ 4\ H_2 O\\
5 Fe^{\small 2+} &\rightarrow& 5 Fe^{\small 3+}\ +\5e \\
\hline\\
MnO_{4}^{\small -}\ +5 Fe_{(aq)}^{\small 2+} +\ 8 H_{(aq)}^+ &\rightarrow& Mn_{(aq)}^{\small 2+}+ 5 Fe_{(aq)}^{\small 3+} +\ 4\ {H_2 O}_{(l)}
\end{eqnarray}$$


escapar (sortir) del filtre TeX

  • Podem impedir el filtratge TeX escrivint dos triples $ envoltant una expressió i, així, mostrar el codi (que estarà contingut entre dos $).
  • Exemple: Escriure $$$$a^2$$$$ produeix $$$a^2$$$, és a dir, impedeix que el filtre TeX el converteixi en una fórmula representada en una imatge GIF.


espais matemàtics

Llista d'espais predefinits:

Espais matemàtics
Comandament Exemple Resultat
\, (espai predefinit més petit) $$$a\,b$$$ $$a\,b$$
\: (segon espai predefinit més petit) $$$a\:b$$$ $$a\:b$$
\; (tercer espai predefinit més petit) $$$a\;b$$$ $$a\;b$$
\/ (evitar lligams) $$$V\/A$$$ en lloc de $$$VA$$$ $$V\/A$$ en lloc de $$VA$$
\quad (espai de la mida del caràcter actual) $$$a\quad~b$$$ $$a\quad~b$$
\qquad (doble espai de la mida del caràcter actual) $$$a\qquad~b$$$ $$a\qquad~b$$
\_ (On _ és blanc!)

$$$a\ b$$$

(fixeu-vos que $$a\b$$ no és una expressió vàlida pel filtre perquè hi manca l'espai en blanc; val més que useu la tilde ~ en lloc d'un espai en blanc)

$$a\ b$$

\hspace{n} on n és enter positiu  (= n píxels)

$$$a~\hspace{30}~b$$$

$$$a~\hspace{15}~b$$$

$$$a~\hspace{2}~b$$$

$$$a~\hspace{1}~b$$$

$$a~\hspace{30}~b$$

$$a~\hspace{15}~b$$

$$a~\hspace{2}~b$$

$$a~\hspace{1}~b$$

\unitlength{m}\hspace{n}, Canvia la unitat de longitud a aplicar per defecte (m=1px) 

$$$a~\hspace{2}~b\unitlength{10}~\hspace{2}~c$$$

(el segon espai és 10x2=20px)

$$a~\hspace{2}~b\unitlength{10}~\hspace{2}~c$$

Nota: El filtre TeX ignora els espais en blanc i les tildes (~) i no produeix cap espai. Per obtenir un espai extra visible cal, doncs, utilitzar aquests espais matemàtics.


eta (lletra grega minúscula)

$$$\eta$$$ dóna com a resultat $$\eta$$

expresions científiques

  • Una expresió científica vàlida dintre d'un entorn delimitat per dos $ es mostra representada en una imatge de format gif.
  • Exemple 1: $$$x=y^2$$$ crea

$$x=y^2$$

  • Exemple 2: $$$Fe_{2}(SO_{4})_{3}$$$ produeix
$$Fe_{2}(SO_{4})_{3}$$



F

fi (lletra grega minúscula)

$$$\phi$$$ dóna com a resultat $$\phi$$

Fi (lletra grega majúscula)

$$$\Phi$$$ dóna com a resultat $$\Phi$$

fraccions

  • Sintaxi: \frac{numerador}{denominador}
  • Useu el comandament de mida de lletra per especificar la mida en cas que no vulgueu la mida predefinida.
  • Exemple (de mida predefinida): $$$f(x,y)=\frac{2a}{x+y}$$$ dóna com a resultat

$$f(x,y)=\frac{2a}{x+y}$$

  • Exemple (de mida especificada): $$$f(x,y)=\frac{\fs{2}2a}{\fs{2}x+y}$$$ dóna com a  resultat

$$f(x,y)=\frac{\fs{2}2a}{\fs{2}x+y}$$

  • Es poden reunir tantes fraccions som es vulgui:

    Exemple: $$$\frac{\frac{a}{x-y}+\frac{b}{x+y}}{1+\frac{a-b}{a+b}}$$$ dóna com a resultat

$$\frac{\frac{a}{x-y}+\frac{b}{x+y}}{1+\frac{a-b}{a+b}}$$

  • Ús com a factors de conversió:

    Exemple:$$$\frac{1\quad mol\quad CO_{2}}{48\quad gr}$$$ dóna com a resultat:

    $$\frac{1\quad mol\quad CO_{2}}{48\quad gr}$$

funcions

mimeTeX té predefinides les funcions més corrents i les formata de manera diferent al text.

Compareu $$sin^2 \alpha$$ amb $$\sin^2 \alpha$$

comandament
resultat
$$$\sin \alpha$$$
$$\sin \alpha$$
$$$\cos \beta$$$
$$\cos \beta$$
$$$\tan \gamma$$$
$$\tan \gamma$$
$$$\arcsin 30$$$
$$\arcsin 30$$
$$$\lim_{0\to 1} \frac{1}{x}$$$
$$\lim_{0\to 1} \frac{1}{x}$$
$$$\log_{10} 2$$$
$$\log_{10} 2$$
$$$\ln$$$
$$\ln$$


G

Gamma (lletra grega majúscula)

$$$\Gamma$$$ dóna com a resultat $$\Gamma$$

gamma (lletra grega minúscula)

$$$\gamma$$$ dóna com a resultat $$\gamma$$

I

infinit

$$$\infty$$$ dóna com a resultat $$\infty$$


integral

  • Sintaxi general per als símbols amb algun tipus de límits inferior i superior:

\NomSímbol_{ExpressióInferior}^{ExpressióSuperior}

exemple: amb $$$\int_{a=1}^{b}$$$ obtenim: $$\int_{a=1}^{b}$$

  • En general, hi ha dues maneres de posar aquestes expressions inferiors i superiors: centrades a sota i sobre del símbol, o bé com a subíndex o superíndex. En el primer cas, quan volem les expressions centrades, haurem de prefixar el nom del símbol amb "big".
exemple1: amb $$$\bigint_{a=1}^{b}$$$ obtenim les expressions centrades sobre el símbol:
$$\bigint_{a=1}^{b}$$
exemple2: amb $$$\int_{a=1}^{b}$$$ obtenim les expressions com a subíndex i superíndex del símbol:
$$\int_{a=1}^{b}$$
  • Sintaxi per al símbol de la integral: $$$\int_{ExpressióInferior}^{ExpressióSuperior}$$$

exemple 1: $$$\bigint_{0}^{\infty}$$$ dóna com a resultat $$\bigint_{0}^{\infty}$$

exemple 2: $$$\int_{0}^{\infty}$$$ dóna com a resultat $$\int_{0}^{\infty}$$

  • Si utilitzem els comandaments de mida de lletra obtindrem més claredat:

exemple 1: $$$\LARGE\bigint_{\small0}^{\small\infty}$$$ dóna com a resultat
$$\LARGE\bigint_{\small0}^{\small\infty}$$

exemple 2: $$$\large\int_{\small0}^{\small\infty}$$$ da como resultado

$$\large\int_{\small0}^{\small\infty}$$


integral contour

  • Sintaxi general per als símbols amb límits superior i inferior:

\NomdelSímbol_{ExpresióInferior}^{ExpressióSuperior}

  • En general, hi ha dues maneres de posar aquestes expressions inferiors i superiors: centrades a sota i sobre del símbol, o bé com a subíndex o superíndex. En el primer cas, quan volem les expressions centrades, haurem de prefixar el nom del símbol amb "big".

  • Sintaxi per a símbols  integral contour:

$$$\bigoint_{0}^{\infty}$$$ dóna com a resultat

$$\bigoint_{0}^{\infty}$$

i

$$$\oint_{0}^{\infty}$$$ dóna com a resultat

$$\oint_{0}^{\infty}$$

  • Es poden usar els comandaments de mida de tipus de lletra per a millorar la presentació:

$$$\LARGE\bigoint_{\small0}^{\small\infty}$$$ dóna com a resultat

$$\LARGE\bigoint_{\small0}^{\small\infty}$$

i

$$$\large\oint_{\small0}^{\small\infty}$$$ dóna com a resultat

$$\large\oint_{\small0}^{\small\infty}$$


iota (lletra grega minúscula)

$$$\iota$$$ dóna com a resultat $$\iota$$

Í

Ípsilon (lletra grega majúscula)

$$$\Upsilon$$$ dóna com a resultat $$\Upsilon$$

ípsilon (lletra grega minúscula)

$$$\upsilon$$$ dóna com a resultat $$\upsilon$$

K

kappa

$$$\kappa$$$ dóna com a resultat $$\kappa$$

khi (lletra grega minúscula)

$$$\chi$$$ dóna com a resultat $$\chi$$

L

Lambda (lletra grega majúscula)

$$$\Lambda$$$ dóna com a resultat $$\Lambda$$

lambda (lletra grega minúscula)

$$$\lambda$$$ dóna com a resultat $$\lambda$$

Línia vertical (valor absolut, determinants,...etc.)

  • Sintaxi: \left|...\right|
  • Exemple 1: $$$\left|b-a\right|$$$ dóna com a resultat $$\left|b-a\right|$$
  • Exemple 2: $$${\rm~det}\left|\begin{array}{cc}a&b\c&d \end{array}\right|$$$ dóna com a resultat: $${\rm~det}\left|\begin{array}{cc}a&b\c&d \end{array}\right|$$


(\rm~algunacosa dóna com a resultat "algunacosa" en format de lletra roman)


Lletres Gregues (Descripció)

Simplement escriviu \lletragrega per a lletra minúscula i \Lletragrega per a lletra majúscula.

A continuació presentem una llista de totes les lletres gregues (Nota: no hi ha totes les lletres gregues majúscules, només les més usuals):

Lletres Gregues Minúscules:

Comandament Filtre per l'expressió Resultat
\alpha $$$\alpha$$$ $$\alpha$$
\beta $$$\beta$$$ $$\beta$$
\gamma $$$\gamma$$$ $$\gamma$$
\delta $$$\delta$$$ $$\delta$$
\epsilon $$$\epsilon$$$ $$\epsilon$$
\varepsilon $$$\varepsilon$$$ $$\varepsilon$$
\zeta $$$\zeta$$$ $$\zeta$$
\eta $$$\eta$$$ $$\eta$$
\theta $$$\theta$$$ $$\theta$$
\vartheta $$$\vartheta$$$ $$\vartheta$$
\iota $$$\iota$$$ $$\iota$$
\kappa $$$\kappa$$$ $$\kappa$$
\lambda $$$\lambda$$$ $$\lambda$$
\mu $$$\mu$$$ $$\mu$$
\nu $$$\nu$$$ $$\nu$$
\xi $$$\xi$$$ $$\xi$$
o (!) $$$o$$$ $$o$$
\pi $$$\pi$$$ $$\pi$$
\varpi $$$\varpi$$$ $$\varpi$$
\rho $$$\rho$$$ $$\rho$$
\varrho $$$\varrho$$$ $$\varrho$$
\sigma $$$\sigma$$$ $$\sigma$$
\varsigma $$$\varsima$$$ $$\varsigma$$
\tau $$$\tau$$$ $$\tau$$
\upsilon $$$\upsilon$$$ $$\upsilon$$
\phi $$$\phi$$$ $$\phi$$
\varphi $$$\varphi$$$ $$\varphi$$
\chi $$$\chi$$$ $$\chi$$
\psi $$$\psi$$$ $$\psi$$
\omega $$$\omega$$$ $$\omega$$



Lletres Gregues Majúscules:

Comandament Filtre per l'expressió Resultat
\Gamma $$$\Gamma$$$ $$\Gamma$$
\Delta $$$\Delta$$$ $$\Delta$$
\Theta $$$\Theta$$$ $$\Theta$$
\Lambda $$$\Lambda$$$ $$\Lambda$$
\Xi $$$\Xi$$$ $$\Xi$$
\Pi $$$\Pi$$$ $$\Pi$$
\Sigma $$$\Sigma$$$ $$\Sigma$$
\Upsilon $$$\Upsilon$$$ $$\Upsilon$$
\Phi $$$\Phi$$$ $$\Phi$$
\Psi $$$\Psi$$$ $$\Psi$$
\Omega $$$\Omega$$$ $$\Omega$$

M

matrius

  • Una taula (m,n) es considera una matriu d' m per n elements, on els elements d'una columna estan separats pel símbol "&" i les files per "".
  • Sintaxi per a una matriu (m,n):
    \begin{array}{formatcolumnes}
a11 &... &a1n\ \
a21&...&a2n\ \
... \ \
am1&...&amn
\end{array}
On formatcolumnes defineix el format de cada n columes:
  • l per a l'esquerra
  • r per a la dreta
  • c per al centre
Exemple 1: {ccccc} defineix una matriu  de 5 columnes centrades.
  • Exemple 2: $$$\left(\begin{array}{lcr}a_{\tiny1}+d & a_{\tiny2}+d & a_{\tiny3}+d \\ b_{\tiny1}& b_{\tiny2}& b_{\tiny3} \\ c_{\tiny1} & c_{\tiny2} & c_{\tiny3} \end{array}\right)$$$ dóna com a resultat: 

$$\left(\begin{array}{lcr}a_{\tiny1}+d & a_{\tiny2}+d & a_{\tiny3}+d \\ b_{\tiny1}& b_{\tiny2}& b_{\tiny3} \\ c_{\tiny1} & c_{\tiny2} & c_{\tiny3} \end{array}\right)$$

Nota: en l'exemple {lcr} dóna com a resultat que la columna 1 estigui alineada a l'esquerra, la columna 2 centrada i la columna 3 alineada a la dreta.


menor que

$$$<$$$ dóna com a resultat $$<$$


menys més

  • Sintaxi:$$$\mp~$$$
  • Exemple: $$$\mp~a$$$ dóna com a resultat $$\mp~a$$

més gran o igual que

  • sintaxi: $$$\ge~$$$
  • Exemple: $$$x\ge~y$$$ o $$$x\geq~y$$$ dóna com a resultat $$x\ge~y$$

més gran que

  • Sintaxi: $$$>$$$
  • Exemple: $$$x>y$$$ dóna com a resultat: $$x>y$$

més menys

  • Sintaxi: $$$\pm~$$$
  • Exemple: $$$a\pm~b$$$ dóna com a resultat $$a\pm~b$$

més petit o igual que

  • Sintaxi: $$$\le~$$$
  • Exemple: $$$x\le~y$$$ o $$$x\leq~y$$$ dóna com a resultat $$x\le~y$$

mida de la lletra

MimeTeX permet 8 mides de lletra numerades del 0 al 7, essent la mida 3 per defecte:


Mida de la lletra
Mida Comandament Exemple Resultat
0 \tiny $$$\tiny 3x$$$ $$\tiny 3x$$
1 \small $$$\small 3x$$$ $$\small 3x$$
2 \normalsize (per defecte) $$$\normalsize 3x$$$$$$3x$$$ $$\normalsize 3x$$
3 \large $$$\large 3x$$$ $$\large 3x$$
4 \Large $$$\Large 3x$$$ $$\Large 3x$$
5 \LARGE $$$\LARGE 3x$$$ $$\LARGE 3x$$
6 \huge $$$\huge 3x$$$ $$\huge 3x$$
7

\Huge 

$$$\Huge 3x$$$ $$\Huge 3x$$

És possible que, si el vostre servidor no té actualitzat mimeTeX, no es visualitzin les dues darreres mides, la 6 i la 7. Per tant, la mida més gran que es visualitzarà serà la 5, o \LARGE.


mimeTeX

mimeTeX és el programa de codi obert que transforma les expressions escrites en llenguatge TeX en imatges.
Manual de mimeTeX

mu (lletra grega minúscula )

$$$\mu$$$ dóna com a resultat $$\mu$$

multiplicació (amb punt volat)

$$$a\cdot~b$$$ dóna com a resultat $$a\cdot~b$$

multiplicació (signe per)

$$$a\times~b$$$ dóna com a resultat $$a\times~b$$

N

nu (lletra grega minúscula)

$$$\nu$$$ dóna com a resultat $$\nu$$

O

Omega (lletra grega majúscula)

$$$\Omega$$$ dóna com a resultat $$\Omega$$

omega (lletra grega minúscula)

$$$\omega$$$ dóna com a resultat $$\omega$$

Ò

òmicron (lletra grega minúscula)

$$$o$$$ dóna com a resultat $$o$$

Nota: aquesta es una sintaxis excepcional respecte a altres lletres gregues.


O

operacions aritmètiques

  • Sintaxi: escriviu les operacions aritmètiques i el signe "=" com de costum.
  • Exemple: $$$f(x)=x-2b+(3a/c)$$$ dóna com a resultat
$$f(x)=x-2b+(3a/c)$$
  • Vegeu també l'entrada "fraccions" per a més informació.

P

parèntesi d'angle

  • Sintaxi: \left<...\right>
  • Exemple: $$$\left<f,g\right>$$$ dóna com a  resultat $$\left<f,g\right>$$

Parèntesi Dret

  • Sintaxi: \left.{...\right} (Fixeu-vos en el punt després de la t de left)
  • Exemple: $$$\left.{{\rm~term1\atop\rm~term2}\right}=y$$$ dóna com a resultat

$$\left.{{\rm~term1\atop\rm~term2}\right}=y$$

Nota: \rm~ canvia el format de lletra a Roman.


Parèntesi Esquerre

  • Sintaxi: \left{...\right. (Fixeu-vos en el punt després de la t de right)
  • Exemple: $$$f(x)=\left{{x^2, \rm~six>-1\atop~0, \rm~altrament}\right.$$$ dóna com a resultat

$$f(x)=\left{{x^2, \rm~si x>-1\atop~0, \rm~altrament}\right.$$

Nota: \rm~ canvia el format de lletra a Roman.


Parèntesis

  • Sintaxi: \left(...\right) o \(...\)
  • Exemple: $$$2a\left(b+c\right)$$$ dóna com a resultat

$$2a\left(b+c\right)$$


pertany

Sintaxi: per indicar que un element pertany a un conjunt utilitzem el comandament \in. Per indicar que no pertany usem la negació \not davant.

Exemple 1: $$$\frac{1}{3}\in \mathbb{Q}$$$ dóna com a resultat $$\frac{1}{3}\in \mathbb{Q}$$

Exemple 2: $$$\pi\not\in \mathbb{N}$$$ dóna com a resultat $$\pi\not\in \mathbb{N}$$


Pi (lletra grega majúscula)

$$$\Pi$$$ dóna com a resultat $$\Pi$$

pi (lletra grega minúscula)

$$$\pi$$$ dóna com a resultat $$\pi$$

producte

  • Sintaxi general per als símbols amb algun tipus de límits inferior i superior:

\NomSímbol_{ExpressióInferior}^{ExpresióSuperior}

  • En general, hi ha dues maneres de posar aquestes expressions inferiors i superiors: centrades a sota i sobre del símbol, o bé com a subíndex o superíndex. En el primer cas, quan volem les expressions centrades, haurem de prefixar el nom del símbol amb "big".

  • Sintaxi per al símbol de Producte

Exemple 1: $$$\bigprod_{i=k}^{n}$$$ dóna com a resultat

$$\bigprod_{i=k}^{n}$$

Exemple 2: $$$\prod_{i=k}^{n}$$$ dóna com a resultat

$$\prod_{i=k}^{n}$$

  • Si utilitzem els comandaments de mida de lletra obtindrem més claredat:

Exemple 1: $$$\LARGE\bigprod_{\tiny{i=k}}^{\tiny{n}}$$$ dóna com a resultat

$$\LARGE\bigprod_{\tiny{i=k}}^{\tiny{n}}$$

Exemple 2: $$$\large\prod_{\small{i=k}}^{\small{n}}$$$ dóna com a resultat

$$\large\prod_{\small{i=k}}^{\small{n}}$$


Psi (lletra grega majúscula)

$$$\Psi$$$ dóna com a resultat $$\Psi$$

psi (lletra grega minúscula)

$$$\psi$$$ dóna com a resultat $$\psi$$

punt volat (cdot)

$$$a\cdot~b$$$ dóna com a resultat $$a\cdot~b$$

punts suspensius

$$\TeX$$ permet escriure punts suspensius en diferents direccions:

expressió
resultat
$$$\ldots$$$
$$\ldots$$
$$$\cdots$$$
$$\cdots$$
$$$\vdots$$$
$$\vdots$$
$$$\ddots$$$
$$\ddots$$

R

Requadre a fórmula

$$$\fbox{x=\frac{1}{2}}$$$ dóna com a resultat $$\fbox{x=\frac{1}{2}}$$


ro

$$$\rho$$$ dóna com a resultat $$\rho$$

S

senyaladors

A vegades,per alguna demostració o aclariment, ens interessa senyalar diferents elements d'una sèrie. Ho podem aconseguir amb els comandaments brace.

Sintaxi: senyalador superior: \overbrace{ }^{ }, senyalador inferior \underbrace{ }_{ }

Exemple 1: $$$3^2\ \cdot\ 3^4\ =\ \overbrace{3\cdot 3}^{2 vegades}\ \cdot \overbrace{3\cdots 3}^{4 vegades}\ =\ \overbrace{3\cdots 3}^{6 vegades}\ =\ 3^6$$$ dóna com a resultat
$$3^2\ \cdot\ 3^4\ =\ \overbrace{3\cdot 3}^{2 vegades}\ \cdot \overbrace{3\cdots 3}^{4 vegades}\ =\ \overbrace{3\cdots 3}^{6 vegades}\ =\ 3^6$$

Exemple 2: $$$3^2\ \cdot\ 3^4\ =\ \underbrace{3\cdot 3}_{2 vegades}\ \cdot \underbrace{3\cdots 3}_{4 vegades}\ =\ \underbrace{3\cdots 3}_{6 vegades}\ =\ 3^6$$$ dóna com a resultat
$$3^2\ \cdot\ 3^4\ =\ \underbrace{3\cdot 3}_{2 vegades}\ \cdot \underbrace{3\cdots 3}_{4 vegades}\ =\ \underbrace{3\cdots 3}_{6 vegades}\ =\ 3^6$$

Sigma (lletra grega majúscula)

$$$\Sigma$$$ dóna com a resultat $$\Sigma$$

sigma (lletra grega minúscula)

$$$\sigma$$$ dóna com a resultat $$\sigma$$

sistema d'equacions

Recomanació: utilitzeu l'entorn eqnarray per aconseguir que se centrin les equacions pel signe "=" amb l'ajut del caràcter & davant i darrera: "&=&"

Sintaxi: \begin{eqnarray}
                equació 1\
                equació 2\
                equació n\
            \end{array}

Exemples:
Obserceu que el canvi en la posició esquerra o dreta del claudàtor ve determinada per la posició del caràcter { o } i del punt després de left o rigth:

expressió
resultat
\Large\left{\begin{eqnarray}    x+y+z&=&3\\2y&=&x+z\\2x+y&=&z
\end{eqnarray}\right.
$$\Large\left{\begin{eqnarray}    x+y+z&=&3\\2y&=&x+z\\2x+y&=&z\end{eqnarray}\right.$$
\Large\left.\begin{eqnarray}    x+y+z&=&3\\2y&=&x+z\\2x+y&=&z
\end{eqnarray}\right\}
$$\Large\left.\begin{eqnarray}    x+y+z&=&3\\2y&=&x+z\\2x+y&=&z\end{eqnarray}\right\}$$


Somriure

$$$~\unitlength{.6}~\picture(100){~~(50,50){\circle(99)}~ ~(20,55;50,0;2){+1$\hat\bullet}~~(50,40){\bullet}~~(50,35){\circle(50,25;34)}~ ~(50,35){\circle(50,45;34)}}$$$ dóna com a resultat

 $$~\unitlength{.6}~\picture(100){~~(50,50){\circle(99)}~ ~(20,55;50,0;2){+1$\hat\bullet}~~(50,40){\bullet}~~(50,35){\circle(50,25;34)}~ ~(50,35){\circle(50,45;34)}}$$

Subíndex

  • El comandament "_" fa que l'expressió que el segueix tingui format de subíndex.
Exemple 1: $$$x_1$$$ dóna com a  resultat $$x_1$$

Exemple 2: $$$H_2$$$ dóna com a  resultat $$H_2$$
  • Si el subíndex és una expressió de més un caràcter, cal envoltar-la amb claudàtors {...}
Exemple: $$$a_{m+2n}$$$ dóna com a  resultat $$a_{m+2n}$$

  • Es pot utilitzar el comandament de mida de lletra (\small, \large, etc) per ajustar-lo a la mida desitjada.
Exemple: $$$x_{\small1}=a_{\small{m+2n}}$$$ dóna com a  resultat $$x_{\small1}=a_{\small{m+2n}}$$
  • Es pot combinar el subíndex amb el superíndex (comandament "^").
    Sintaxi: Expressió_{subExpressió}^{supExpressió}.
Exemple :$$$A_{\small{i,j,k}}^{\small{-n+2}}$$$ dóna com a  resultat $$A_{\small{i,j,k}}^{\small{-n+2}}$$

sumatori

  • Sintaxi general per als símbols amb algun tipus de límits inferior i superior:

\NomSímbol_{ExpressióInferior}^{ExpresióSuperior}

  • En general, hi ha dues maneres de posar aquestes expressions inferiors i superiors: centrades a sota i sobre del símbol, o bé com a subíndex o superíndex. En el primer cas, quan volem les expressions centrades, haurem de prefixar el nom del símbol amb "big".
  • Sintaxi per al símbol de sumatori:

Exemple 1: $$$\bigsum_{i=k}^{n}$$$ dóna com a resultat

$$\bigsum_{i=k}^{n}$$

Exemple 2: $$$\sum_{i=k}^{n}$$$ dóna com a resultat

$$\sum_{i=k}^{n}$$

  • Si utilitzem els comandaments de mida de lletra obtindrem més claredat:

Exemple 1: $$$\LARGE\bigsum_{\small{i=1}}^{\small{n}}$$$ dóna com a resultat

$$\LARGE\bigsum_{\small{i=1}}^{\small{n}}$$

Exemple 2: $$$\large\sum_{\small{i=1}}^{\small{n}}$$$ dóna com a resultat

$$\large\sum_{\small{i=1}}^{\small{n}}$$


Superíndex

  • El comandament "^" fa que l'expressió que el segueix tingui format de superíndex.
Exemple 1: $$$x^2$$$ dóna com a  resultat $$x^2$$

Exemple 2: $$$H^+$$$ dóna com a  resultat $$H^+$$
  • Si el superíndex és una expressió de més un caràcter, cal envoltar-la amb claudàtors {...}
Exemple 1: $$$a^{m+2n}$$$ dóna com a  resultat $$a^{m+2n}$$

Exemple 2: $$$Ca^{++}$$$ dóna com a  resultat $$Ca^{++}$$
  • Es pot utilitzar el comandament de mida de lletra (\small, \large, etc) per ajustar-lo a la mida desitjada.
Exemple 1: $$$x^{\small2}=a^{\small{m+2n}}$$$ dóna com a  resultat $$x^{\small2}=a^{\small{m+2n}}$$

Exemple 2: $$$Cl^{\small-}~\to~Cl^{\small0}$$$ dóna com a  resultat $$Cl^{\small-}~\to~Cl^{\small0}$$
  • Es pot combinar el subíndex (comandament "_") amb el superíndex (comandament "^").
    Sintaxi: Expressió_{subExpressió}^{supExpressió}.
Exemple 1: $$$A_{\small{i,j,k}}^{\small{-n+2}}$$$ dóna com a  resultat

$$A_{\small{i,j,k}}^{\small{-n+2}}$$

Exemple 2: $$$H_{\small1}^{\small1}$$$ dóna com a  resultat $$H_{\small1}^{\small1}$$


T

tau (lletra grega minúscula)

$$$\tau$$$ dóna com a resultat $$\tau$$

taula

  • Sintaxi per una matriu n-dimensional:
\begin{array}
a1 & a2 & ... & an
\end{array}
  • Exemple: $$$\(\begin{array}a_{\fs{0}1}\fs{3},&a_{\fs{0}2}\fs{3},&a_{\fs{0}3}\end{array}\)$$$ dóna com a resultat $$(\begin{array}a_{\fs{0}1}\fs{3},&a_{\fs{0}2}\fs{3},&a_{\fs{0}3}\end{array})$$

TeX

$$TeX$$ és una notació d'expressions en caràcters ASCII, en format de text, generar sortides en formats gràfics, com ara gif, pdf, dvi, etc.

mimeTeX és un programa que s'instal·la al servidor i transforma les expressions escrites en notació TeX en imatges.

Exemple d'aplicació del filtre TeX a una expressió de text:

expressió
imatge resultant
x=\frac{-b\pm\sqr{{b^2}-4ac}}{2a}
$$x=\frac{-b\pm\sqr{{b^2}-4ac}}{2a}$$

Visiteu el lloc català de LaTeX

Theta (lletra grega majúscula)

$$$\Theta$$$ dóna com a resultat $$\Theta$$

theta (lletra grega minúscula)

$$$\theta$$$ dóna com a resultat $$\theta$$

triangle

$$$\triangle~abc$$$ dóna com a resultat $$\triangle~abc$$

V

varèpsilon (lletra grega minúscula especial)

$$$\varepsilon$$$ dóna com a resultat $$\varepsilon$$

varfi (lletra grega minúscula especial)

$$$\varphi$$$ dóna com a resultat $$\varphi$$

variables i constants

  • Les variables es representen a les fórmules en lletra itàlica, tal com es fa de manera convencional.
  • Seguint aquesta convenció, les constants es representen en lletra no itàlica.
  • Exemple:
$$$f(x)=3a+x$$$ dóna com a resultat $$f(x)=3a+x$$

varpi (lletra grega minúscula especial)

$$$\varpi$$$ dóna com a resultat $$\varpi$$

varro (lletra grega minúscula especial)

$$$\varrho$$$ dóna com a resultat $$\varrho$$

varsigma (lletra grega minúscula especial)

$$$\varsigma$$$ dóna com a resultat $$\varsigma$$

vartheta (lletra grega minúscula especial)

$$$\vartheta$$$ dóna com a resultat $$\vartheta$$

vector

Sintaxi: per representar un vector utilitzem el comandament \vec per a un sol caràcter o \widevec per a més d'un:

Exemple 1: $$$\vec a_1$$$ dóna com a resultat $$\vec a_1$$.

Exemple 2: $$$\widevec{AB}$$$ dóna com a resultat $$\widevec{AB}$$.

X

Xi (lletra grega majúscula )

$$$\Xi$$$ dóna com a resultat $$\Xi$$

xi (lletra grega minúscula)

$$$\xi$$$ dóna com a resultat $$\xi$$


Pàgina:  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  ...  12  (Següent)
  TOTES